dijous, 4 de desembre del 2008
Feina
Tragèdies: Lucrècia, 1769; Arminda,1775; Constància,1779
Teatre: Rosaura o el més constant amor, tragicomèdia del 1783.
Baró de Maldà neoclacissista (1746 - 1819)
Calaix de sastre
Rococó
Rector de Vallfogona (1582 – 1623) Barroc
A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil o les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama.
També va escriure sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres
De genere teatral i algún sonet.
Joan de Rameda neoclacissiste(1518 - 1520)
L'església militant i el Castell d'Emaús.
El Sobremesa (1563)
Memoria hispanae i Memoria valentina.
Actes sacramentals i cançoner
:^P
dimarts, 30 de setembre del 2008
SIIIIIIIIIIIIIIII!!!!
tornem a l'atac, el profe a fet un nou blok de kuarts, i es mol cutre pero uenu, fare un daxos directe x anar desde el meu blok, ara em dedikare a anan penjan dibujus meus :P byebye!! |
divendres, 6 de juny del 2008
REFLEXIÓ!!!!
prime dire de que ma servit: fotre mees faltes i entretenirme kuan mavorriaa!!
ara dic de que no ma esrvit: no ma servit per estalbiarme treball, per que as ficat mooooooooooooooooooolters coses.
e après a utilitzar el món blog!! lo de penjar videos i tot allo.
ara la reflexió!!!
el jaume no mestimaaa io a ell siii i mol ... TT-TT
ara en seriu, crec que aixo esta molt be, per que agrada als alumnes i eso.. ia estaaaa!!
divendres, 16 de maig del 2008
lu altre -.-
Avore, del insecticida interpreto que vol di que x mol bo k sigui l'insecte que l'insecticida pot amb ell i laltre dons que ja se sap que lis espeRa als que veuen al cotxe.
Deures
Vessant: coster que uneix el tàlveg i la carena.
Moderades: Ni fort ni fluix
Restingint: Tancant, prohibint.
Acusat: Dit de la persona contra la qual es dirigida, en general, l'acusació penal.
Cotes: una cota és una xifra que expressa l'altitud d'un punt del territori.
Maror: Agitació, discordia, mal humor.
3. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes. (Refresca-ho a la pàgina 166).
PERÍODE- del 21 d’abril al 20 de maig. SÍMBOL- Taure. NATURALESA- Terra. DIA FAVORABLE- Divendres. MES- D’abril a gener. NÚMERO- 6. COLOR- Verd. Verd fosc. Blau marí. PEDRA- Àgata. Alabastre. METALL- Coure. PLANTES- Molsa. Dent de Lleó. Murtra. FLOR- Margarida. Rosa. PERFUM- Rosa. Perquè equilibra els seus desitjos afectius, a voltes excessius i calma els mals d’amor tant característics en aquest signe. ANIMAL- Boc . Colom. COS- Coll. Nuca. Gola. Amígdales. Tiroides. Cordes vocals. PAÏSOS- Irlanda. Sissa. Pèrsia. Polònia. Sud de Rússia. PROFESSIONS- Pagès, Pastor, Constructor. Comerciant. Banquer. FAMOSOS TAURE- Marx. Kant. Dalí. Wagner. Brahms. Bing Crosby. Fred Astaire. Alfons XIII. Perry Como. Camilo José Cela... Les persones nascudes sota el signe de Taure, en general, són obstinats i de voluntat de ferro, consistents, pràctics i substancials. Encara que siguin de moviments lents, quan entren en acció, ho fan amb propòsit ferm i sense menysprear esforços. La seva intel·ligència és lenta però assimiladora, és racional i poc amant de l’aventura, tranquil i constant en les decisions. La gran estabilitat del seu caràcter els hi permet una coherència a vegades inhumana, ja que saben sospesar en el seu valor just tant els aconteixements a favor com els que té en contra. Són els que més aprecien la lògica i el raonament. La seva vitalitat mental i física és enorme i semblen patir en aquest sentit, tant per excés com per defecte. Quan troben en què concentrar els seus pensaments tenen un gran poder i a les hores, la voluntat està per sobre del desig. Però quan predomina el desig, es tornen molt mundans i tenen tendència a buscar només els plaers de la vida, gaudint de les festes i les comoditats. Tenen un gran sentit del deure i l’obediència; són perseverants, constants, pacients, tranquils i inofensius. Malgrat això, quan s’alteren, la ira els fa perdre el control de si mateixos. No van a l’amor amb els ulls tancats, sinó sospesant i criticant punt per punt les qualitats i defectes de la parella estimada, per això pateixen amb facilitat molt desenganys amorosos. Encara que són grans amants, no perden el sentit realista de les coses ni tan sols en els moments de passió.
4. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys: mar enorme - mar desfeta - mar arrissada - marejol - mar plana - maror - maregassa - mar brava - forta maror - mar molt alta
* Grau 0: mar plana, mar calma o mar bonança, sense onades.
* Grau 1: mar arrissada, amb onades de menys de 0,1 m.
* Grau 2: marejol, amb onades que oscil·len entre els 0,1 i els 0,5 m.
* Grau 3: maror, amb onades que oscil·len entre els 0,5 i els 1,25 m.
* Grau 4: forta maror, amb onades que oscil·len entre els 1,25 i els 2,5 m.
* Grau 5: maregassa o mar grossa, amb onades que oscil·len entre els 2,5 i els 4 m.
* Grau 6: mar brava, amb onades que oscil·len entre els 4 i els 6 m.
* Grau 7: mar desfeta o mar de capa, amb onades que oscil·len entre els 6 i els 9 m.
* Grau 8: mar molt alta, amb onades que oscil·len entre els 9 i els 14 m.
* Grau 9: mar enorme, amb onades de més de 14 m.
5. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar: mar de fons, mala maror, tirar a mar, fer-se a la mar, no trobar aigua a mar, mar de llamp.
Mar de fons: que hi han problemes
Mala maror: mal ambienmt/ ambient hostil
Tirar a mar: no hi ha definició
Fer-se a la mar: Fotre el camp
No trobar aigua al mar: No trobar alguna cosa
Mar de llamp: No hi ha definició
divendres, 9 de maig del 2008
Les llengües del institut raval
b) Les llengües que estan en proces son: Tai, Ucraïnés, Serbocroat, Georgià i Fang.
c) Gimcana-Hindi
Vermut-Alemany
Màscara- Árab
Melmelada- Portugués
Patata-Qítxua
Te-Xinès
dimarts, 6 de maig del 2008
FEINA ^^
Què és la diglòssia?
Es diu que en un país hi ha diglòssia quan es fan servir dues llengües, però una es considera més important i s'usa formalment, i l'altra es considera inferior i s'usa només oralment i de manera informal.
Què és el bilingüisme?
Es la caracterìstica del bilingüe, que ve a ser el que coneix i/o sap parlar dues llengües.
Què és una llengua minoritzada?
Es la que és troba en situació de desigualtat, tant en els usos públics com privats.
Què és una llengua minoritària?
És la que té pocs parlants, però que és utilitzada en tots els àmbits de societat.
Què és la normalització lingüística?
És un dels dos camins que només poden tenir les llengües minioritzades i consisteix en que depenen de la voluntat positiva dels qui la utilitzen, que a d'anar acompanyada de la promulgació de les lleis que afvoreixin que la llengua pròpia guanyi nous espais socials i nous parlants.
divendres, 25 d’abril del 2008
DONS ACTU!!^^
a per cert explicu una experiència mol gratifican per mí, espero que per tots també. Per el día de San Jordi vam representar la obre de Sant Jordi, adaptada i tal, ens va sortir bastan bé, i m'agradaria torna a fer teatre algún día ^^ un altre cop serà, vinga ara sí ADÉU!!
dilluns, 21 d’abril del 2008
divendres, 18 d’abril del 2008
Castellers
dimecres, 16 d’abril del 2008
RES, importan.
RES, el RES es importan en aquesta vida per què, què seria TOT sense res? RES, el tot es compon de dues coses, de TOT i de RES, perque a la que tenim res, kualsevol cosa ens sembla tot,i a la que ens ho treuen, encara que sigui una petita part de TOTsembla que ens hem kedat en RES. x mi aixó que e dit es TOT el que se dir, pero per vosaltres deu ser RES muhaa TOMA PARANOIAA!! :D |
dimarts, 15 d’abril del 2008
LA LLUM... XA NAN!!
dilluns, 14 d’abril del 2008
Deures TT-TT
12.-busca informació sobre Pierre Deffontaines, Pierre Vilar i Quim Monzó.
Pierre.D: (Limoges, 1894-París, 1978) Geógraf francès. Va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural (Geografia i religió, 1952). Autor d'una Geografia Universal (1962) i de L'home i la seva casa (1972), va col·laborar així mateix en l'enciclopèdia La Pléyade.
Pierre.V: (Frontignan, Hérault, 1906) Historiador francès. En 1965 va ser nomenat catedràtic de la Sorbona. Les seves investigacions sobre història de l'economia, sota la influència d'autors socialistes i basades en la metodologia marxista, han estat definides per ell com teoria de la història total. Entre els seus llibres figuren Història marxista, història en construcció (1975), Introducció al vocabulari de l'anàlisi històrica (1980), Economia, dret, història (1983), Reflexions d'un historiador (1992). Dels seus treballs sobre història espanyola destaquen Història d'Espanya (1947), Assajos sobre la Catalunya del segle XVIII (1975) i Catalunya en l'Espanya moderna (3 vols., 1962), la seva obra principal. Amb posterioritat va publicar l'assaig autobiogràfic Tres i quatre (1995). En 1996 va ser objecte d'un homenatge en reconeixement a la seva dilatada carrera, organitzat pel Institut Joan Lluís Vives.
Quim.M: (Barcelona, 1952) Escriptor espanyol en llengua catalana. Es va formar com dissenyador gràfic, i va començar a treballar en aquest ofici, però aviat va canviar radicalment d'ocupació i es va fer corresponsal de guerra en els conflictes de Vietnam i Cambotja. Una vegada finalitzat el període bèl·lic, va començar a escriure una novel·la titulada L'udol del grisa al caire dels clavegueres (El aullido del gris a la vora dels embornals), que parodia la artificiosidad de la llengua en voga en certs ambients literaris catalans de l'època. Publicada en 1976, va obtenir amb ella el Premi Prudenci Bertrana. En aquesta primera obra ja s'adverteix la intencionalitat de l'autor, que desitja escriure, de manera lliure i seriosa, sobre temes actuals, per a captar lectors entre la joventut. Fuig de la artificiosidad i del psicologismo, i se li relaciona literàriament amb P. Calders i F. Trabal. Un any més tard, amb la col·laboració de Biel Mesquida, va publicar Self-service, obra en la qual reflexiona sobre la presumpta absurdidad de la vida actual. La seva literatura s'adscriu a la cridada tendència de "relats urbans" de finals del segle XX. Es caracteritza pel rigor en l'exigència d'una escriptura lliure d'afectacions i de qualsevol forma de barroquisme: defuig figures retòriques com la metàfora, els tòpics lingüístics o qualsevol adjectiu prescindible a la narració. El resultat és una prosa breu en la qual l'estructura del relat està perfectament travada, els personatges emergeixen sense tractament psicologista algun i els temes eviten les simplificacions conceptuals, i solen estar guiats per una voluntat iconoclasta en la qual el sentit de l'humor i la sàtira són les seves principals armes.
13.- MENJAAR!! :P
PICADA
Títol complet:
divendres, 11 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
Kenny
dilluns, 7 d’abril del 2008
... Títol :
^^ i mira aqui estem un altre cop, un text ridícul una imatge que va igual d'encaminada i jo ^^

És a dir, existeix algú lo suficientment masoca com per poder refregar-se això per el cul?
Deixeu la vostra opinió en COMENTARIS:
divendres, 4 d’abril del 2008
TONTERIAA!! (com casi tot)
DEURES!!
de les lleng¨¨ues parlades a frança podem dir que el Francés segur xD de la zona més pròxima a catalunya pot influenciar però com també deuen aver-hi nous francesos també deuen aver-hi més llengües ^^ super reflexion EEE
de les llengües parlades a Italia que dir que diiir, l'Italià esclar es important, el català em sembla i lo mateix que abans^^
I ARA UNA PARIDAA!!:

lu k posa k no es veu:
1) no me mires asi!
2) (nada)
3) que me pongo tienno
dimecres, 2 d’abril del 2008
M'ABURRU COM UN BURRUUU xDD

maburru mol així que en comptes de fer els deures que tenia ficaré imatges que magraden i minventaré una historieta curtaaaa per cadascuna d'elles ^^


per que no? ningú s'ha preguntat mai on van a parar els caps de el mig cos de les sirenes, a més el pare si es peix com s´ho fA? xDDDD deixo l'intriga

RES A DIR PER QUE L'HITORIA JA ESTA DITAA, bonica història
divendres, 28 de març del 2008
Les Llengües d'Europa 2!!
ens anirem de la..llengua xDD
Les Llengües d'Europa
Abazí
Abkhaz
Albanès
Alemany
Anglès
Àrab
Aragonès
Armeni
Aromanès o macedoromanès
Asturià (asturlleonès, mirandès)
Àvar
Àzeri
Baix alemany
Baixkir
Balkar
Basc
Bielorús
Bretó
Búlgar
Caixubi
Calmuc
Castellà
Català
Circassià (adigué, kabardí)
Còrnic
Cors
Croat (serbocroat)
Danès
Eslovac
Eslovè
Estonià
Feroès
Finès
Francès
Francoprovençal
Frisó
Friülà
Gaèlic escocès
Gagaús
Gal·lès
Gallec
Georgià
Grec
Grenlandès
Hebreu
Hongarès
Ingúix
Irlandès
Islandès
Italià
Jiddisch
Karatxai
Komi o ziriè
Kúmik
Kurd
Ladí
Laz
Letó
Lituà
Livonià
Luxemburguès
Macedoni
Maltès
Manx
Mari o txeremís
Moldau (romanès)
Mordovià
Neerlandès
Noruec
Occità
Osset
Polonès
Portuguès
Romanès
Romaní
Romanx
Rus
Rutè
Sami
Sard
Scots o escocès
Serbi (serbocroat)
Sòrab
Suec
Tàtar
Turc
Txec
Txetxè
Txuvaix
Ucraïnès
Uzbek
Votiac o udmurt
^^ em falta l'altre entrada de les llengües parlades a catalunya o palau però ja l'entraré xD
ADEu!!
I UNA PARIDAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!! JAJAJAJAJAA

dimarts, 25 de març del 2008
L'Esperanto
Cap país ha adoptat l'esperanto com llengua oficial, en la actualitat conta entre 100.000 i 2.000.000 parlants.
I FINS AQUI LA PRIMERA PART DE LA FEINA D'AVUI!!^^
diumenge, 9 de març del 2008
dissabte, 8 de març del 2008
DIA DE LA DÓNAAA!!
YES!!
dijous, 6 de març del 2008
VIUREEEE

Si, gent si, avui e fet 2 entrades!! es que aquesta tarde el Jaume ma dit que tenia el bloc abandonat.. i mira com no se que posar ficare una historia!!
L' Isidora habia viscut sempre amb la resta d'humans però ella es sentía diferent, tenia una certa atracció cap el mar que cap altre humà podia entendre. Van pasar els anys i la noia ja s'habia fet grandeta, qui diu grandeta diu casi 67 anys, amb 4 fills independents, en total 12 nets, el seu marit estaba ven quietet en la seva tomba... tot anava bé fins que a l'Isidore se li va ocòrrer de anar a viure a les Fiji, i així ho va fer, era una noia mol decidida, va anar-sen sense dir res a ningú i un cop a les Fiji va trencar tota la seva informació. Era com tornar a neixer o com si no existís.
Una nit va senti uns extrans sorolls fora la seva barraca, una veu que deia el seu nom insistenment.
- Isidoraa...Isidoraa...Isidoraa...Isidoraa... vina amb mi Isidoraa...
- Com saps el meu nom? qui o que ets? on ets?
La veu va callar, l'Isidora espantada creient que era una alucinació va treure el cap per la finestreta de la seva habitació i va mirar cap a l'aigua, una aigua neta i cristallina on es reflexava nitidament el seu rostre, però hi habia alguna cosa més..l'Isidora en fixar-se va veure que en el seu reflex els ulls eren daurats i rapidament va visualitza UNA SIRENA!! llarga com una mala cosa, amb els cabells enredats i unes dents llargues i afilades com agulles de cosir.
- qui ets?
- La SIARA..- va contestar el monstre- Estarem juntes per sempre germaneta.
L'Isidora va intentar escapar però la Siara va tirar aigua al terra i l'Isidora va relliscar caient al terra de forma brusca. davant d'ella amb aquell somriure satisfet la Siara la contemplaba inmòbil i llavors la Siara va...FINAL OBERT!! MUHAHAHAHAHA
Os a agradat? ja se que tinc moltes faltes, ara en seriu en seriu jo quan pugui m'anire a viure a les Fiji que diuen que s'està DPM i esborraré tota la meva documentaciós. ^^ i una imatgee

QUÈ JAUME, SATISFET?
dilluns, 18 de febrer del 2008
TROBAIRITZ
IGUALTAAAT!!
Que vol dir...?
Carpe diem original del llatí significa literalment "conrea el día" que ve a ser com "aprofita el día" o "disfruta el día"
Axí que no oh dubtis i CARPE DIEM!
Treball classe -.-'
L’ANY MIL
Era en lo temps en què les neus primeres
les grogues faldes dels turons baixaven;
i en amples colles, voleiant lleugeres,
les aus sens pàtria sobre el mar passaven.
Monjos i frares en tropell seguien
los burgs tranquils, barbotejant absoltes,
i els nins porucs los veien que es perdien
dels alts castells per les negrenques voltes.
Jorns i més jorns que en núvols es desfeia
l’encens més pur en los sagrats retaules;
i als vells abats tota la nit se`ls veia
dels salms eterns escorcollant paraules.
Los senys brandaven ab la veu plorosa;
l’or dels magnats los monestirs omplia;
i el trist vassall vora la llar fumosa
los jorns comptats ab un carbó escrivia.
De dalt del mur la forca abandonada
ja els corbs no veia entre la nit obscura,
i al peu mateix de la ciutat murada
l’isard baixava en cerca de pastura.
La trista verge en lo casal reclosa
ja no es delia per sentir la queixa
del patge hermós, lo de la veu melosa,
que amor glossava vora l’alta reixa.
Llançant les armes, dels castells baixaven
les gents a sou, sobre els camins perdudes,
i als camps pairals indiferents trobaven
ja els fruits ressecs i les agrams crescudes.
Roba de sac los cavallers vestien;
jeia la pols en els trofeus de guerra;
i el vi de mel i l’hipocràs dormien
al fons ventrut de la pesanta gerra.
Ciutats i viles solituds semblaven;
les eines queien de les mans dels homes,
i en va els jueus en sos porxats mostraven
joiells i erminis i brocats i plomes.
A port, les naus dintre de llacs fangosos
los jorns passaven sens canviants esteles,
sentint los corcs que furguen perfidiosos,
veient les aus filagarsar ses veles.
Los folls burgesos que el girant de lluna
sens pa i sens llenya ben a prop miraven,
per coure al fi la miserable engruna
les eines totes en la llar cremaven.
I el jorn vingué que els esperits aterra:
voltat paorós de boires ennegrides,
l’astre de foc passà sobre la terra
deixant pertot les gents esporuguides.
Tocà a Occident, i al cim de les muntanyes,
guaitant pels troncs espesseïts dels roures,
semblava un ull, caigudes les pestanyes,
d’esguard boirós que eternament va a cloure’s.
Després les ombres los espais vestiren,
i eixams d’estels entre els vapors brillaven;
palaus i masos i castells s’obriren
traient els homes que astorats ploraven.
A munts se’ls veia pels carrers dels pobles
ab rostre sec, esblanqueïts com marbres;
pertot confosos los vassalls i els nobles,
portant, de vius, la roba dels cadavres.
Damunt sos caps ab braços amorosos
als nins volguts les mares aixecaven;
d’enllà els malalts cridaven anguniosos,
i al coll dels fills los jais se repenjaven!...
Les turbes totes, caminant incertes,
caient i alçant-se, als temples s’empenyien!...
Ni un llum va encendre’s en les llars desertes,
i els vents xiulaven i els portals batien.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
L’hora és al fi. Les trompes del judici
tres voltes ara sonaran pels homes;
los frares en la creu del sacrifici
lo Just aixequen emboirat d’aromes.
Repòs glaçat. Ab los mantells cobreixen
les gents sa vista que la llum refusa;
i senten tots los polsos que els glateixen
com dos martells batent sobre l’enclusa.
Les llums rogenques dels cirials tremolen,
i en l’arc cintrat, ab clamoreigs salvatges,
les negres aus aletejant revolen
topant pels vidres enriquits d’imatges.
De sobte, a l’una, esperançant la vida,
la gent s’adreça com la mar revolta:
i corre i’s para, i torna a córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta...
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
L’hora ha passat. Tan sols ratxa lleugera
torba el misteri de la nit callada;
pau en lo món i en la celest esfera;
ja és l’any novell, ja ve la matinada.
L’espai blaveja; los estels se fonen;
mansa la boira en Occident s’ajunta;
als galls que canten altres galls responen;
l’Orient és or; és foc; ja el sol despunta!
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Humanitat, entorna’t a la vida;
tu has vist només fantasmes del desvari;
carrega’t ab la creu, avergonyida,
que és lluny, ben lluny, la cima del Calvari.
Migrat plançó d’alzina que verdeja,
trau de la pols tes soques jovençanes:
com tems avui que el destraler te veja,
quan res no saps de llamps ni tramuntanes!
Si un jorn t’alçares contra Déu traidora,
prou la ignorància és càstig de ta pena;
Déu no ha manat al pecador que mora;
Déu vol que visca, que vivint s’esmena.
que amor és sols la veritat divina,
i escala de Jacob sobre la terra
los segles són. Humanitat: camina.
Llarguet ee vinga adeu.
dilluns, 4 de febrer del 2008
Com o e fet..
avui toca explicar com e fet els enllaços:
1. Entres en el bloc
2. Configurar
3. Plantillas
4. Afegir un element a la pagina
5. On fica llista d'enllaços cliques
6. Poses titol i enllaces i deses
i ja está!, després fas aquest exercici perque era obligatori.
Deu!
dilluns, 7 de gener del 2008
SOCIETAT CATALANA DE JULES VERNE

En aquesta web també pots trobar enllaços per si no tens suficient informació.
ADÉU!!!=)