VIUREEEE

Si, gent si, avui e fet 2 entrades!! es que aquesta tarde el Jaume ma dit que tenia el bloc abandonat.. i mira com no se que posar ficare una historia!!

L' Isidora habia viscut sempre amb la resta d'humans però ella es sentía diferent, tenia una certa atracció cap el mar que cap altre humà podia entendre. Van pasar els anys i la noia ja s'habia fet grandeta, qui diu grandeta diu casi 67 anys, amb 4 fills independents, en total 12 nets, el seu marit estaba ven quietet en la seva tomba... tot anava bé fins que a l'Isidore se li va ocòrrer de anar a viure a les Fiji, i així ho va fer, era una noia mol decidida, va anar-sen sense dir res a ningú i un cop a les Fiji va trencar tota la seva informació. Era com tornar a neixer o com si no existís.
Una nit va senti uns extrans sorolls fora la seva barraca, una veu que deia el seu nom insistenment.
- Isidoraa...Isidoraa...Isidoraa...Isidoraa... vina amb mi Isidoraa...
- Com saps el meu nom? qui o que ets? on ets?
La veu va callar, l'Isidora espantada creient que era una alucinació va treure el cap per la finestreta de la seva habitació i va mirar cap a l'aigua, una aigua neta i cristallina on es reflexava nitidament el seu rostre, però hi habia alguna cosa més..l'Isidora en fixar-se va veure que en el seu reflex els ulls eren daurats i rapidament va visualitza UNA SIRENA!! llarga com una mala cosa, amb els cabells enredats i unes dents llargues i afilades com agulles de cosir.
- qui ets?
- La SIARA..- va contestar el monstre- Estarem juntes per sempre germaneta.
L'Isidora va intentar escapar però la Siara va tirar aigua al terra i l'Isidora va relliscar caient al terra de forma brusca. davant d'ella amb aquell somriure satisfet la Siara la contemplaba inmòbil i llavors la Siara va...FINAL OBERT!! MUHAHAHAHAHA

Os a agradat? ja se que tinc moltes faltes, ara en seriu en seriu jo quan pugui m'anire a viure a les Fiji que diuen que s'està DPM i esborraré tota la meva documentaciós. ^^ i una imatgee


QUÈ JAUME, SATISFET?